domingo, 4 de diciembre de 2011

Soc un noi afortunat o no ?

Tothom s'ho pregunta alguna vegada en aquesta vida. Soc afortunat?

La veritat es que si ho eres, tots ho som, ningú es superior a ningú, ni tan sols els diners ni l'escala social que tingues et fan ser més afortunat que altre, el que pasa es que hi ha gent que no troba la seua fortuna o no arriba fins al grau que li agradaria i no perquè no vullga sinó per les adversitats de la vida li han fet imposible.

Això dona molta llàstima, vore com hi ha milers de persones al mon que intenten sobreviure buscar una "fortuna" que puga fer-los conseguir encara que sone incompresible... un troç de menjar que dur-se a la boca, un lloc on poder dormir, una familia a qui poder confesar els secrets de la vida i de l'experiència que ha viscut en la soletat, uns amics on poder riures dels mals moments i viure uns nous amb gent desconeguda.

Jo em sent afortunat per poder tindre tot això i no me sent afortunat sabent que hi ha milers de persones que no ho tenen.

Si et sents com jo, hauries de fer-te un favor a tu i un favor a ells. Sincerament no hi ha millor opció que donar algo de tu aquells que no tenen res.

Tots podem canviar aquest món, tots podem posar en nostre grà d'arena i fer entre tothom una gran muntanya, que derroque la pobreza.

Fes-te soci d'alguna ONG, fes-te voluntari d'alguna ONG, participa, ells ho fan. JO HO FAIG i me sent afortunat de donar una quantitat de la meua riquesa que no es molta a aquells que tenen menys que jo.

Participa una quantitat miserable pot fer que tinguen un troç de menjar, un lloc on poder viure i una familia en la qui poder compartir i viure moments inolvidables, com tu mateixa ho estas fent mentre estas llegint aquest blog!

Participa la sol·lidaritat es bona per a tots incluit tu mateixa!

Una recomanacio de Jordi Cervera i Roig i de molta mes gent que segur que em recoltza.

Una abraçada molt forta a tothom que ha llegit el blog i a tothom que col·labora en aquestes ONG.

Jordi Cervera i Roig

miércoles, 12 de octubre de 2011

Tornem a les setmanes decisives.....!!!!!!!

Si senyors, senyores tornem com fa ara 3 mesos a les dues setmanes decisives, i per què son decisives pensareu, si alguns de vosaltres durant estos mesos meu vist, heu disfrutat de mi, s'hem divertit....
Doncs ho son perquè ja comença la setmana de proves i valoracions de les mateixes.

Si, tots pensareu però si tu estas be tot ho has pasat, no has tingut cap problema en la operació tot va eixir fenomenal, t'hem vist en les festes del poble, de tots els pobles, i mai t'hem vist decaigut ni res. Clar esta, jo soc animalet que vol disfrutar com a tots vosaltres, amb les meues limitacions però ho faig igualment, però això no lleva que jo tinga aquest problema i, encara que la cirujia haja fet un gran treball, llevant-me tot el roin que tenia, s'ha de controlar, i mirar, i sempre pot haber la posibilitat de que hi haja algo.

Eixe es el gran dilema... quina reacció al que puga apareixer algo de nou, doncs si pensareu que la mateixa força i felicitat que en la primera, està clar però aixi i tot... seria una putada!

Esperem que pasen rapid aquestes dues setmanes i que el dia 26 d'octubre del 2011 sols hem diguen....

"TOT HA EIXIT BE, TORNAREM A VORENS D'ACI 3 MESOS"

Gràcies a tots per donar-me alegries en les festes i espere que amb el meu humor i simpatia puga tornar-vos-ho sempre!

Una abraçada molt forta a tothom!

Jordi.

martes, 9 de agosto de 2011

Estiu intens, però pense que ja es hora de tornar a la rutina!

Com molts sabeu, he pasat per uns mesos molt durs en la meua vida. He superat un Càncer, encara que ara per ara i fins a d'aci molts anys seguiré en revisions cada 3 a 6 mesos durant els pròxims 5 anys, evidentment, jo no tinc cap problema ni dubte de que aquestes revisions han de fer-se encara que siguen un tant agobiants per les proves, però açò reduira la possibilitat de que puga tornar-me a pasar alguna cosa, o en cas de que puga sortir alguna irregularitat puga ser captada i neutralitzada els més prompte possible.


Continuant parlant de metges i historials clinics, fara ara 1 mes que he tornat a fer-me la revision anual del peu, i res... continua igual que fa uns anys, però la doctora sempre em fa la mateixa pregunta no se si irònicament o amb total sinceritat sempre li conteste.. el mateix. "Que vols tu del teu peu? "Doncs... vuic que estiga be", com ja se podreu imaginar la resposta a eixa pregunta evidentment es imposible, però a pregunta irònica una resposta més irònica encara. Per al pròxim any m'ha demanat un estudi radiogràfic, potser siga perque m'estic apropant ja a la edat de que el meu cos es quede així i no cresca i la posibilitat de la operació de "3 ungles" potser siga mes efectiva que mai. "però aquesta operació no me va a tornar el peu a la normalitat". Per tant jo per ara decidisc que no vuic operar-me, encara puc fer exercisi, jugar de porter i disfrutar amb els amics en les festes.


Com diu el propi títol... ja es hora de tornar a la rutina, i si, tots pensareu que estic torrat, me fa falta 1 tornillo al cap però, després d'estar... des de febrer sense universitat, sense curro, sense fer res, i sols dedicar-me a la operació i lluita contra ella mateixa, (que molt pensareu que ja es prou feina...), ja hi ha ganes de tornar anar a la universitat, estudiar i seguir formant-me.

Però sempre hi ha que disfrutar dels ultims dies de vacances... i com encara queda 1 mes per començar.... disfrutare dels meus amics aquest cap de setmana del heavy metal espanyol i internacional en el LEYENDAS DEL ROCK, la setmana següent amb una amiga disfrutarem de la final de la SUPERCOPA D'ESPANYA BARÇA - MADRID, i ja per finalitzar, amb la familia disfrutarem d'una setmana a canaries, i tirarem la traca final a unes vacances... que mai voldria que es tornaren a repetir per la seua llargaria....!

Gràcies a tots per llegir i seguir recoltzant-me i animar-me en tots aquests dies! :- D !

lunes, 23 de mayo de 2011

Pensaments, sentiments i raons de viure: La gent de poble estarà contenta! Ara tenim un can...

Pensaments, sentiments i raons de viure: La gent de poble estarà contenta! Ara tenim un can...: "Després de les eleccions del dia 22 de Maig s'ha de felicitar a tota la gent IGNORANT que a votat al poble al PP i a la gent autonòmica qu..."

La gent de poble estarà contenta! Ara tenim un canvi! Ara tenim PP per a temps!

Després de les eleccions del dia 22 de Maig s'ha de felicitar a tota la gent IGNORANT que a votat al poble al PP i a la gent autonòmica que ha votat al PP, perquè ignorant?

Perquè sabent que es un partit corrupte i la justicia o gratifica, surten i surten en majories per tot arreu.
Disfruteu de tot el poder perquè això es el que vos interesa, això si, quan digueu crisis? paro? i heu votat al PP diumenge pasat o l'any que be a les generals.

SE VOS CAURÀ LA CARA DE VERGONYA! I JO EM RIURÉ EN LA VOSTRA CARA I VOS DIRE ARA VOLS CANVI? ARA VOLS QUE ALTRA FORÇA GOVERNE? DESPRÉS DE TOTA LA MERDA QUE ENS HA DEIXAT EL PP?

Però som tan bona gent que ho farem i intentarem traure de la desgràcia la nostra terra que així ho ha votat el poble i ho culminat el PP.

sábado, 7 de mayo de 2011

Som la millor alternativa per al nostre país! som el COMPROMIS per un PAÍS millor.

Com ja sabeu, la campanya electoral acaba de començar fa un parell de dies, i cadascu mostra les seues candidatures i propostes per a intentar captar nous vots. Però no totes les candidatures i propostes són les correctes o millors, ja que moltes darrere de tota la gent de la llista, s'amaga una mentira i es la que intenta convencer d'unes "propostes" que mes tart quan siguen elegits no les faran, o faran els que a ells els guanyadors els hi donen la gana, i no es just ni honrat.

Per això demane a tota la gent que vota aquest any, no sols als que voten per primera vegada, sinó als que voten ja des de fa uns anys o son ja veterans, que tinguen autocrítica, que sapien elegir per un millor futur.Perquè no es el mateix votar per el gobern estatal, que votar per el teu poble, o autonomia. Perquè en aquest cas el vot de cada persona pot canviar la balança notablement.

Jo ja tinc decidit per qui votaré en les próximes eleccions al meu poble i al meu PAIS, el valencià. Hi per a mi es la millor elecció, ja que no es ningun partit del bipartidisme, no es ni PP ni PSOE, que entre un i altre sols saben que pegarse hosties verbals entre un i altres sense solucionar cap problema, jo votaré a un partit que ací a València tant com a BONREPÒS I MIRAMBELL, mostra una llista competent, honrada i sobretot de poble, que han viscut molt anys i han patit com ningú totes les desgràcies i alegries. Una llista sense cap tipus de corrupció. Una llista amb unes persones que SON COM TU, i aquest partit és i serà la millor ALTERNATIVA per al nostre PAÍS VALENCIÀ.

PERQUÈ SOM COM TU
VOTA A COMPRIMIS

I ACABEM AMB EL BIPARTIDISME, LA CORRUPCIÓ I LA ESPECULACIÓ DE LA NOSTRA BENVOLGUDA TERRA.

viernes, 29 de abril de 2011

22 anys i ja he superat una de les enfermetats mes greus que hi ha.

Si senyors, per ara, la sort en la salut cregueu o no està al meu favor, no voliem dir-ho, ni voliem que es preocupareu ni res, però el tumor que tenia al cos era un càncer maligne, però per sort el seu comportament ha sigut beninge i aixì i tot, tot el comportament que ha fet al meu bronquio i part del pulmó ha sigut creixement i res més.

Així i tot, he d'anar a oncologia, (on es revisen tots els càncers i tots els pacients que pateixen aquesta enfermetat) per a fer-me les revisions durant 5 anys, com a mínim, la lluita no ha acabat, però per el que han dit publicament els meus doctors, hi ha molt  poca posibilitat que torne a surgir, i que podre ver vida normal en quan els punts de sutura que tinc al bronquio estiguen ja curats.

Resultat de la operació: doncs un tros de bronquio fora, una unió de bronquios per a solucionar el problema, una netetja profunda de tota la zona i el mes impactant de tot, la mitat del pulmó dret estripat. Encara que jo no note res la veritat. I aixi i tot me queda 1 i mig i en això donare per cul molts anys.

Ara toca recuperarse totalment, i dintre d'uns mesos tornare a viure la vida tal i com m'agradava viure-la.

Una abraçada a tots!

jueves, 31 de marzo de 2011

PER FI, DESPRES DE DOS MESOS EN LLISTA DE ESPERA.

El pròxim dimecres dia 6 d'abril, dos mesos després del meu aniversari i del accident de trafic que vaig sofrir, on al dia següent em van diagnosticar el tumor al bronquio principal dret, tinc data per a operarme. Eixe dia estare ingresat i al dia següent dia 7 m'operaran.

No estic content per el que han tardat i no vaig a tirar-me enrrere en coses que he fet, sols dir-vos que gracies per el vostre suport i que després de l'hospital ja vos seguire donant per sac.

L'operacio es el dia 7 osiga que de 1 a 2 dies estare en (UCI o reanimacio) no podreu visitar-me, i despres estare ja en la planta. Si per alguna d'aquelles no vos avise de on estic clavat, aneu a informació i pregunteu per el meu nom. Jordi Cervera Roig i vos ho diran.

Una abraçada a tots!

domingo, 27 de marzo de 2011

Desitjant que tot comence.

Com molts de vosaltres sabreu... duc des de el dia 7 de febrer amb el diagnòstic, ara ja estem quasi en Abril, i no m'han cridat els metges per a dir-me la data.

No puc entendre com la sanitat pública d'aquest país, tan bona i correcta que diuen que es, pot tardar 2 mesos en operar a un pacient, amb un diagnostic que s'ha de solucionar quirurgicament si o si.

Hem de tindre tots diners, per a poder pagar-nos als metges, i així podrem estalviar temps i espera innecesària?

No em crec que eixa siga la solució, però si aquest país i la resta de països desitja el millor per als pacients i allargar la qualitat de vida s'hauria de fer algo, ja!

jueves, 3 de marzo de 2011

Dies d'espera, d'ànims pèls núvols, però desitjant que tot comence...

Des d'aquell dia duc esperant, 6 de febrer, mai s'oblidarà, no és melancòlic, no es tristesa, es tindre unes ganes, més que suficients perquè comence ja a rodar.

Hui dia 3, el dia desprès del partit del valencia - barça, m'ha telefonat el meu doctor, i ja m'ha comentat que volia repetir-me la prova de la fibrobroncoscopia. Per si algú no sap de que es tracta, es la prova on te posen un cable de fibra optica amb una camara per a poder trobar, hemoragies internes, desperfectes en les cabitats del nas, faringe, laringe, bronquios i de mes, o per encontrar el que tinc jo, que es el tumor al bronquio dret.

Es amb anestesia local i segurament pase el mateix que l'altra vegada... que me peguen el xute i no m'entere res i surta tot com toca i jo sentaet en la camilla esperant a que se me pase la droga gratuïta que el hospital me donarà. (qui fora yonki per conseguir-ho eh!). Suposadament una vegada acabada l'estancia de la prova, i ja mes concient, em dirà quin es el dia de l'operaciò. I be tot cal dir, que estic un poc cagaet encara, no ho aparente perquè es normal, se que tot va eixir be, estic convençut i si no fora així afrontaria tot el que pasara. No me va a superar açò per res del mon, simplement vuic que ho facen i que siga el mes ràpid posible, desprès ja em prendre en calma la recuperació.

De nou agraïr-vos a tots vosasltres per el recoltzament que m'esteu donant i que tranquils/les, que tota la informació vos la vaig a fer saber, enteneu-me tambè que si vos conteste mal o algo es per cansament de parlar del mateix durant tots els dies.... i si algu encara es pensa que això ho faig per cridar atenciò o alguna cosa d'eixes.. que baixe al món real.

Una abraçada

Jordi.

domingo, 20 de febrero de 2011

Sempre he escoltat refrans, però mai s'havia vist d'aquesta forma.

Com cada any, hi ha un dia al calendari on el teu cos es fa un any més vell, guanya un any més d'experiència, quedem amb els amics i recordem totes les coses passades durant el passat any, ens prenem alguns refrescos/cerveses per a celebra-ho, si estic parlant del dia del teu aniversari, un dia que el tens marcat al calendari i no vols que arribe, ja que fas un pas endavant en la teua vida, en eixa vida que t'agradaria quedar-te tota l'eternitat disfrutant i pasant-ho be.

Però per desgracia, aquest any el dia 6 de febrer del 2011, no ha sigut el millor aniversari de la meua vida, tot començà normal, alli en Madrid on cursava la beca SICUE-SENECA, en la Universirar Rey Juan Carlos de Mòstoles. Jo en casa em despertava tart, ja que era diumenge, i vaig disdijunar, obrir el ordinador, i vaig vore com feia fruit la tecnologia d'ara anomedada internet, i la red social on tots ens felicitem, en el meu cas el TUENTI i el MSN, vaig respondre a tothom sense exepció mostrant la meua gratitut. Pasavane les hores i vaig rebre la telefonada de ma mare, una mare contenta i feliç de vore al seu fill que es feia gran i preguntant quin era aquell regal que volia per al seu aniversari, podia demanar el que volia, i tenia tota la setmana per pensar-ho. Jo agraït amb ella li vaig donar les gràcies, i ens vam despedir amb un t'estime i un gran bes telefonoic. Arribant la nit vaig ser sorprés de nou per els meus amics de Madrid, els quals havien vingut al pis a celebrar el aniversari en algun bar de tapes per fer la gràcia i pasar el temps. Jo i el meu company de pis acceptarem sense cap dubte, i alli anarem a un pub de Mòstoles, on es verem una cervesa i vam menjar un tapa de braves incluida al preu. Alli començarem a xarrar fins que arribaria el altre conductor. Altre company que estava fent feina i que tambe volia apuntar-se. Passaren uns minuts i ja quan marxavem va vindre, i vam decidir anar al BURGUER KING, un burguer on la beguda (refrescos) era com el foster, pagues la primera i n'he pots beure tota la que vuigues.

Qui diria que d'aquesta decisió.... anava a succeir un accident. I així fou, sense cap broma i jo contant-ho encara em pose nerviós. Però anant direcció a Alcorcón amb el cotxe, jo darrere amb el cinturó posat i al seient del mig, no em vaig donar ni compte quan de repent vam sufrir un imprevist i amb una volantada de maniobra ens vam anar contra el mur d'un col·legi privat. Els airbags votaren la trompada fou port i els cinturons van fer la seua funció ens resguardaren de l'impacte però ens van tallar la respiració durant uns segons. Alli jo dintre del cotxe intentat respirar, cosa que no podia, però sense posar-me nerviós, vaig a estirar el braç vaig traurem el cinturó i vaig anar cap a la porta i vaig surtir del vehicle, mentre surtia vaig intentar respirar i continuí caminant intentant-ho però podia però no amb suficient capacitat i em notava fatigat  i cansat de tal forma que vaig recordar que quan no podies respirar el millor era posar-te en posicio fetal, (tumbat de costat i amb les cames mig arrecollides.) i això vaig fer, aní a la vorera i vaig posar-me en posició fetal. Allí esperarem a que vinguera la ambulància, aquesta arriba en poc menys de 10 minuts.

Una vegada atés i posat a l'ambulància ens dugueren al hospital als dos amics i jo, ens feren unes plaques per comprovar que tot estava correcte i que no haviem sufrit ninguna fisura o fractura. Per sort, i a pesar de que el cotxe es siniestre total, nosaltres isquerem sense cap trencament ni fisura d'osos, sols un bon susto al cos i una alegria de que tot haguera pasat sense cap consecuencia mortal.

Això fou el meu aniversari, però tot no va acabar així encara quedava el millor, i era que al dia següent a casa, em va cridar l'hospital i em va dir que tenia que fer-me de nou proves, perquè m'havien vist una "taqueta al pulmó". Qui anava a dir que després de les proves, del escanner, una analitica i finalment una fibrobroncoscopia, m'hagueren de dir, que tenia un Tumor al bronquio principal dret, i que me l'han de traure si o si. Aquí tot va acabar, l'alegria de que el accident va surtir be, va convertir-se amb nervis de per què tinc jo això dintre de mi, per què m'ha de tocar a mi dur-ho damunt. Per què??

No sabrem mai el per què, però el que si que se, es que gràcies a la força de voluntat i amb tota la vostra ajuda d'anims. Podré superar tot aquesta operació i podré continuar vivint i lluitant.

Ah!... i a tot açò cal recordar el refrà no? "No hay mal que por bien no venga". Tota la raò.

Una abraçada!
Jordi.