Dies d'espera, d'ànims pèls núvols, però desitjant que tot comence...

Des d'aquell dia duc esperant, 6 de febrer, mai s'oblidarà, no és melancòlic, no es tristesa, es tindre unes ganes, més que suficients perquè comence ja a rodar.

Hui dia 3, el dia desprès del partit del valencia - barça, m'ha telefonat el meu doctor, i ja m'ha comentat que volia repetir-me la prova de la fibrobroncoscopia. Per si algú no sap de que es tracta, es la prova on te posen un cable de fibra optica amb una camara per a poder trobar, hemoragies internes, desperfectes en les cabitats del nas, faringe, laringe, bronquios i de mes, o per encontrar el que tinc jo, que es el tumor al bronquio dret.

Es amb anestesia local i segurament pase el mateix que l'altra vegada... que me peguen el xute i no m'entere res i surta tot com toca i jo sentaet en la camilla esperant a que se me pase la droga gratuïta que el hospital me donarà. (qui fora yonki per conseguir-ho eh!). Suposadament una vegada acabada l'estancia de la prova, i ja mes concient, em dirà quin es el dia de l'operaciò. I be tot cal dir, que estic un poc cagaet encara, no ho aparente perquè es normal, se que tot va eixir be, estic convençut i si no fora així afrontaria tot el que pasara. No me va a superar açò per res del mon, simplement vuic que ho facen i que siga el mes ràpid posible, desprès ja em prendre en calma la recuperació.

De nou agraïr-vos a tots vosasltres per el recoltzament que m'esteu donant i que tranquils/les, que tota la informació vos la vaig a fer saber, enteneu-me tambè que si vos conteste mal o algo es per cansament de parlar del mateix durant tots els dies.... i si algu encara es pensa que això ho faig per cridar atenciò o alguna cosa d'eixes.. que baixe al món real.

Una abraçada

Jordi.