22 anys i ja he superat una de les enfermetats mes greus que hi ha.

Si senyors, per ara, la sort en la salut cregueu o no està al meu favor, no voliem dir-ho, ni voliem que es preocupareu ni res, però el tumor que tenia al cos era un càncer maligne, però per sort el seu comportament ha sigut beninge i aixì i tot, tot el comportament que ha fet al meu bronquio i part del pulmó ha sigut creixement i res més.

Així i tot, he d'anar a oncologia, (on es revisen tots els càncers i tots els pacients que pateixen aquesta enfermetat) per a fer-me les revisions durant 5 anys, com a mínim, la lluita no ha acabat, però per el que han dit publicament els meus doctors, hi ha molt  poca posibilitat que torne a surgir, i que podre ver vida normal en quan els punts de sutura que tinc al bronquio estiguen ja curats.

Resultat de la operació: doncs un tros de bronquio fora, una unió de bronquios per a solucionar el problema, una netetja profunda de tota la zona i el mes impactant de tot, la mitat del pulmó dret estripat. Encara que jo no note res la veritat. I aixi i tot me queda 1 i mig i en això donare per cul molts anys.

Ara toca recuperarse totalment, i dintre d'uns mesos tornare a viure la vida tal i com m'agradava viure-la.

Una abraçada a tots!